Turime rural a l´interior del Baix Penedès ?

Ja fa cinc anys que per setmana santa marxo amb la meva dona per passar uns dies de vacances en un càmping de 25 places que hi ha a la Matarranya.
Un petit càmping al bell mig de enormes camps d'oliveres mil·lenàries, ametllers i plantes aromàtiques. No hi ha res que faci sorolls ni fums, els únics sons que escoltes són dels moixons i del vent, una tranquil·litat total.

Encara em falten cinc mesos per tornar i ho molt trobo a faltar.

És admirable com s'ho han muntat a la Matarranya, sobretot a la part aragonesa. No tenen cap problema en destinar diners en rehabilitar i restaurar tot tipus de construccions, ja sigui una casa, torre, castell, masia, o qualsevol tipus d'edificació històrica-cultural que pugui ser rendible de cara al turisme.

Càmpings, micro-càmpings, cases i masies de turisme rural, bed&breakfast, vies i rutes verdes, fires, coves i el que faci falta !

Amb molt poc temps tota aquesta àmplia zona viu uns dolços moments , fins i tot en temps de crisi econòmica, l' eficiència que aquesta gent ha aconseguit amb el seu pla turístics han estat d'un èxit total.

Ara pensem amb el Baix Penedès. Busco a internet informació sobre turisme rural, agroturisme, enoturisme, etc i no trobo gran cosa. Pràcticament totes les poblacions de la costa s'emporten el volum de visitants de sol i platja.

L'interior de la comarca del Baix Penedès no interessa a ningú ? Massa destrossat i trinxat? Creieu que no tenim feina a fer ? Qui l'ha de fer aquesta feina ? Es temps d'activar l'interruptor del sentit comú sobre aquest tema ? Es massa tard per fer-ho ? La veritat, vull saber que penseu sobre tot això.

Endavant comentaris, informacions, idees, etc...

Inici, explorer, blogspot.com, "siga los pasos" i... em faig un blog !

Apa, doncs ja m´he fet un blog personal !
No sé si aquesta tardor de pre-crisis econòmica m´ha afectat a nivell del anomenats "cambis en el cos", aquesta mena de pautes anímiques que apareixen a mida que passen els anys.
El meu bon amic Joan Pascual em va dir fa pocs dies: Xavi tiu, quants anys tens ? i jo li vaig dir..
Doncs 36 Joan ! i ell em diu: Ostia tiu, aquesta edat és molt xunga, perquè ara et començaràs a notar més el cos i que et costa més recuperar-te de qualsevol afecció o lessió que tinguis.
Clar que jo li vaig contestar amb un: No fotis home, que jo em trobo igual que als 25 ! , però una mica de raó.., i més quant surt de la boca sincera d´algú que va camí dels 60.

Aquestes coses no és que em facin sentir malament, però et fan pensar allò de que els anys van passant i mireu,, sort de tenir salut i anar tirant sense que passi cap desgràcia o fet desagradable que pertorbi la relativa tranquilitat, aquella tranquilitat que de vegades no et deixa acabar de tocar del tot de peus a terra.
Per tot aixó penso que aquesta bonança en la meva vida em convida a conèixer més profundament l'entorn i sobretot la gent, "la gent del raïm de darrera les muntayes"com les anomenava meu avi Josep assenyalant amb el dit desde el vell mig de la Rambla de Vilanova cap el Pic de l'Àliga i amb ulls de nostàlgia.

Ara que fa 2 anys que visc a l'Arboç començo a entendre el motiu d´aquesta nostàlgia, el meu avi trobava a faltar l'entorn i la gent on va viure fins que va anar a Vilanova, degut a que dos dels seus set germans habien fet família i amb molt esforç tirar endavant un esperançador negoci de pesca desprès de marxar del Perelló, quant el van bombardejar per la guerra civil i el van convertir el en Guernica català.

Sou convidats a entrar dins la taberna de l'Arboç seguir i opinar de les notícies o articles sobre l'actualitat que aniré publicant de tant en tant i si el temps m´ho permet.

Com que vaig camí dels 40, he pensat que potser és interessant d´aprofitar el blogspot.com per deixar les impressions sobre el que em passa pel cap, tot en relació amb el que passa a la nostra estimada terra.

La Taberna de l'Arboç és un bon lloc per parlar !

Ara em disposso a configurar el tinglado de la configuració del blog i tota la pesca.