Ja fa cinc anys que per setmana santa marxo amb la meva dona per passar uns dies de vacances en un càmping de 25 places que hi ha a la Matarranya.
Un petit càmping al bell mig de enormes camps d'oliveres mil·lenàries, ametllers i plantes aromàtiques. No hi ha res que faci sorolls ni fums, els únics sons que escoltes són dels moixons i del vent, una tranquil·litat total.
Encara em falten cinc mesos per tornar i ho molt trobo a faltar.
És admirable com s'ho han muntat a la Matarranya, sobretot a la part aragonesa. No tenen cap problema en destinar diners en rehabilitar i restaurar tot tipus de construccions, ja sigui una casa, torre, castell, masia, o qualsevol tipus d'edificació històrica-cultural que pugui ser rendible de cara al turisme.
Càmpings, micro-càmpings, cases i masies de turisme rural, bed&breakfast, vies i rutes verdes, fires, coves i el que faci falta !
Amb molt poc temps tota aquesta àmplia zona viu uns dolços moments , fins i tot en temps de crisi econòmica, l' eficiència que aquesta gent ha aconseguit amb el seu pla turístics han estat d'un èxit total.
Ara pensem amb el Baix Penedès. Busco a internet informació sobre turisme rural, agroturisme, enoturisme, etc i no trobo gran cosa. Pràcticament totes les poblacions de la costa s'emporten el volum de visitants de sol i platja.
L'interior de la comarca del Baix Penedès no interessa a ningú ? Massa destrossat i trinxat? Creieu que no tenim feina a fer ? Qui l'ha de fer aquesta feina ? Es temps d'activar l'interruptor del sentit comú sobre aquest tema ? Es massa tard per fer-ho ? La veritat, vull saber que penseu sobre tot això.
Endavant comentaris, informacions, idees, etc...
2 comentaris:
Xavier! Merci per seguir el meu blog i felicitats per engrescar-te a fer-ne un! Et linkaré. Respecte això que dius, a Bellvei, tenim una casa de turisme rural que la porta la meva família. La veritat és que quan vam obrir, fa un parell d'anys, vam pensar "a veure què tal..., qui voldrà venir a Bellvei que no té res especial..." Doncs bé, si, ha anat venint gent, i, a través dels seus ulls hem vist que el nostre poble és bonic, que té racons especials i que, per aquest motiu cal preservar i cuidar. I si, a la comarca manca una associació de cases rurals amb suficients recursos com per fer promoció o difusió.
Hola Xavier, no ens coneixem però parlem de temes similars en els nostres últims posts, així que et convido a llegir el meu: http://llorencenc.blogspot.com/2008/11/la-giralda-de-larbo-un-gran-atractiu.html
Publica un comentari a l'entrada