Apa, doncs ja m´he fet un blog personal !
No sé si aquesta tardor de pre-crisis econòmica m´ha afectat a nivell del anomenats "cambis en el cos", aquesta mena de pautes anímiques que apareixen a mida que passen els anys.
El meu bon amic Joan Pascual em va dir fa pocs dies: Xavi tiu, quants anys tens ? i jo li vaig dir..
Doncs 36 Joan ! i ell em diu: Ostia tiu, aquesta edat és molt xunga, perquè ara et començaràs a notar més el cos i que et costa més recuperar-te de qualsevol afecció o lessió que tinguis.
Clar que jo li vaig contestar amb un: No fotis home, que jo em trobo igual que als 25 ! , però una mica de raó.., i més quant surt de la boca sincera d´algú que va camí dels 60.
Aquestes coses no és que em facin sentir malament, però et fan pensar allò de que els anys van passant i mireu,, sort de tenir salut i anar tirant sense que passi cap desgràcia o fet desagradable que pertorbi la relativa tranquilitat, aquella tranquilitat que de vegades no et deixa acabar de tocar del tot de peus a terra.
Per tot aixó penso que aquesta bonança en la meva vida em convida a conèixer més profundament l'entorn i sobretot la gent, "la gent del raïm de darrera les muntayes"com les anomenava meu avi Josep assenyalant amb el dit desde el vell mig de la Rambla de Vilanova cap el Pic de l'Àliga i amb ulls de nostàlgia.
Ara que fa 2 anys que visc a l'Arboç començo a entendre el motiu d´aquesta nostàlgia, el meu avi trobava a faltar l'entorn i la gent on va viure fins que va anar a Vilanova, degut a que dos dels seus set germans habien fet família i amb molt esforç tirar endavant un esperançador negoci de pesca desprès de marxar del Perelló, quant el van bombardejar per la guerra civil i el van convertir el en Guernica català.
Sou convidats a entrar dins la taberna de l'Arboç seguir i opinar de les notícies o articles sobre l'actualitat que aniré publicant de tant en tant i si el temps m´ho permet.
Com que vaig camí dels 40, he pensat que potser és interessant d´aprofitar el blogspot.com per deixar les impressions sobre el que em passa pel cap, tot en relació amb el que passa a la nostra estimada terra.
La Taberna de l'Arboç és un bon lloc per parlar !
Ara em disposso a configurar el tinglado de la configuració del blog i tota la pesca.
No sé si aquesta tardor de pre-crisis econòmica m´ha afectat a nivell del anomenats "cambis en el cos", aquesta mena de pautes anímiques que apareixen a mida que passen els anys.
El meu bon amic Joan Pascual em va dir fa pocs dies: Xavi tiu, quants anys tens ? i jo li vaig dir..
Doncs 36 Joan ! i ell em diu: Ostia tiu, aquesta edat és molt xunga, perquè ara et començaràs a notar més el cos i que et costa més recuperar-te de qualsevol afecció o lessió que tinguis.
Clar que jo li vaig contestar amb un: No fotis home, que jo em trobo igual que als 25 ! , però una mica de raó.., i més quant surt de la boca sincera d´algú que va camí dels 60.
Aquestes coses no és que em facin sentir malament, però et fan pensar allò de que els anys van passant i mireu,, sort de tenir salut i anar tirant sense que passi cap desgràcia o fet desagradable que pertorbi la relativa tranquilitat, aquella tranquilitat que de vegades no et deixa acabar de tocar del tot de peus a terra.
Per tot aixó penso que aquesta bonança en la meva vida em convida a conèixer més profundament l'entorn i sobretot la gent, "la gent del raïm de darrera les muntayes"com les anomenava meu avi Josep assenyalant amb el dit desde el vell mig de la Rambla de Vilanova cap el Pic de l'Àliga i amb ulls de nostàlgia.
Ara que fa 2 anys que visc a l'Arboç començo a entendre el motiu d´aquesta nostàlgia, el meu avi trobava a faltar l'entorn i la gent on va viure fins que va anar a Vilanova, degut a que dos dels seus set germans habien fet família i amb molt esforç tirar endavant un esperançador negoci de pesca desprès de marxar del Perelló, quant el van bombardejar per la guerra civil i el van convertir el en Guernica català.
Sou convidats a entrar dins la taberna de l'Arboç seguir i opinar de les notícies o articles sobre l'actualitat que aniré publicant de tant en tant i si el temps m´ho permet.
Com que vaig camí dels 40, he pensat que potser és interessant d´aprofitar el blogspot.com per deixar les impressions sobre el que em passa pel cap, tot en relació amb el que passa a la nostra estimada terra.
La Taberna de l'Arboç és un bon lloc per parlar !
Ara em disposso a configurar el tinglado de la configuració del blog i tota la pesca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada